Imatge

Jornada de forja, escultura i ceramica artistica. 7 i 8 d’octubre

Anuncis

20S docu+sopador proFigafest 21S koncert la chispa resisteix!

Aquest dimecres documental “TOMAR LA ESCENA” a les 19:30 + sopador. Els beneficis seran pel FIGAFEST, festival feminista de música i espectacles al carrer, gratis i autogestionat. Veniu!

&

EL PROPER DIJOUS 21S.
KOOOONCEEEERT
NO MARXEM, SEGUEIX EL MAMBO!

Brutal Vomit – Grencore Italia
TATE – Grunge Ponent
Viktimas de la suciedad – punkhardcore ponent

Resolució dels recursos contra les condemnes i el desallotjament

Han resolt els recursos contra el desallotjament de la Chispa i per l’absolució dels encausats. L’audiencia provincial ha acceptat el desallotjament del CSO La Chispa i han rebaixat la condemna als quatre denunciats pel delicte d’usurpació, condemnant-los a 46 dies de pena havent de pagar 230€ per cap, encomptes 450€.

La burrocracia legal començarà els passos per aplicar la sentencia, us mantindrem informats de com avança la “fase executoria” (condemna als encausats, possible data de desallotjament…).

Altre cop la justícia, com es normal, ha volgut defensar el dret de la propietat privada per davant d’aquells espais que volen crear un pensament crític i un accionar anticapitalista. La Chispa ha representat i representa un espai de confluència política, hereva d’altres espais okupats i moviments de la ciutat, i ha sigut un punt d’expansió de les idees i pràctiques anticapitalistes i anarquistes, propiciant altres espais a la ciutat, així com un creixement polític col·lectiu. Per això creiem necessari donar una resposta a l’alçada del que ha significat la Chispa a la ciutat i de la gent que hi hem i hi han passat durant aquests quasi 10 anys d’okupació.

Si ens agafen per sorpresa:
CONVOQUEM UNA CONCENTRACIÓ
EL DIA DEL DESALLOTJAMENT A LES 19h

LA LLEI PELS RICS, LA SOLIDARITAT PELS REBELS vol. 3

LA LLEI PELS RICS, LA SOLIDARITAT PELS REBELS volum 3

Hi ha persones que es guanyen la vida comprant i venen accions: són participacions intangibles que trobem escrites en un ordinador, en què la compra i venda provoca beneficis milionaris.
Un també es pot guanyar la vida comprant i venent diners: són préstecs reals, en què els interessos, l’impagament o la venda-compra de deutes provoca beneficis milionaris.
També n’hi ha que es guanyen la vida comprant i venen solars o immobles: són llocs físics concrets, molts d’ells abandonats, en què la compra i venda provoca beneficis milionaris.
Bastants es guanyen la vida comprant i venen temps dels seus treballadors: són persones físiques que a canvi del seu temps obtenen sous injustos i les empreses venen aquest temps aconseguint beneficis milionaris.

Són formes legals de guanyar diners que aquest sistema polític permet a uns pocs privilegiats. Per sort, gairebé tothom accepta que aquest sistema polític és injust. Qui més qui menys és víctima, té al voltant o coneix experiències terrorífiques del que el poder pot arribar a fer. Doncs si totes tenim tan clar que aquests privilegis provoquen misèria i desesperació, per què esperar?

Cada cop hi ha més persones que okupen els seus habitatges i subministraments bàsics per viure, una resposta de milers de persones enfront de les pèssimes condicions de vida. Com diu el diari el SEGRE “L’Okupació va a l’alça” i afirma que es tracta d’una problemàtica social. Gairebé tothom diu que la pobresa és un problema social, i l’atur, i la precarietat laboral i les hipoteques… Però quan parles del “problema social” amb persones professionals o amb responsabilitats s’acaben justificant que en el fons es tracta de decisions polítiques. Llavors ens preguntem que si un problema social és provocat per decisions polítiques, no és aleshores un problema polític? I si és un problema polític per què s’aborda com si fos un problema social? Per què des dels mitjans de comunicació i des de l’administració sempre es refereixen a un problema social i no polític?

Gairebé totes les okupacions són a bancs, immobiliàries, grans fortunes o a l’Estat. Aquestes propietats estan abandonades físicament, però tenen un valor financer. La gran majoria de les persones que decideixen okupar aquests immobles ho fan conscients a qui estan okupant, i a pesar dels entrebancs i les pors que aquesta via comporta, saben que no estan fent mal a ningú. Perquè estan okupant a persones privilegiades que mai s’acabaran tots els diners que tenen, i que a més els han fet amb la misèria aliena. Ara volen fer distincions entre okupes anarquistes i ocupes de puntada, no volen entendre que el mitjà és el mateix. Un mitjà polític d’acció directa, suport mutu i solidaritat. Per fer les nostres vides més sostenibles i expropiar als més adinerats. L’okupació com a pràctica és, ha estat i continuarà sent legítima.

També volem afegir que en el cas d’una propietat d’un particular que tingui un immoble en situació d’abandó, encara que no tingui intenció d’enriquir-se amb aquesta propietat, és responsable de donar-li un ús. Ja que s’entén que els habitatges amb més o menys bon estat tenen com a finalitat ser habitats i això contribuiria al fet que l’habitatge deixés de ser un negoci.

No som gent estranya, som persones com tu, oprimides per aquestes condicions de vida i que estem cansades de viure de la pena, la caritat o l’explotació i decidim plantar cara i expropiar habitatges. Ens autoorganitzem amb col·lectius, associacions, grups d’afinitat o en família per okupar les propietats als grans adinerats.

Per ara només hem parlat de l’okupació/expropiació d’immobles. També podríem parlar de l’okupació/expropiació d’accions de borsa, de diners i de temps, les formes legals d’opressió a les que al principi ens hem referit. Accions que la legalitat consideraria delictes. Perquè no oblidis que okupar és un delicte lleu, però és un delicte, i els que okupem som uns delinqüents. Però recorda que l’esclavitud, l’holocaust i la segregació van ser legals, la llei mai ha estat un referent ètic.

Gent amb casa, cases amb gent! El CSO la Chispa resisteix!

DIMCERES 24m sOpadOr + projecciÓ

Yo, Ulrike, Grito

Director: Karlos Aurrekoetxea. Guión: Dario Fo y Franca Rame. España 2015

Yo, Ulrike, grito es un cortometraje de 29 minutos que cuenta la situación que vivió Ulrike Meinhof durante su encierro en una cárcel modelo de Alemania acusada de pertenencia al grupo terrorista “Fracción del ejército rojo (RAF)” donde, según Amnistía Internacional, sufrió un nuevo tipo de tortura basada en el total aislamiento sensorial, denominada por esta ONG “tortura blanca”.

Finalmente, Ulrike Meinhof fue encontrada muerta en su celda tras más de 200 días en aislamiento, y aún hoy existen muchas dudas de si fue un suicidio o una muerte inducida. Ulrike toma vida a través de la actuación de 18 actrices. El texto de Dario Fo y Franca Rame disecciona una sociedad, la de los años 70, que aunque haya cambiado en las formas sigue siendo igual de artificial y opresiva. Las palabras de la protagonista van calando en nuestro cerebro, provocando empatía. ¿El aislamiento produce locura? O ¿Es una locura producir aislamiento? Quizá lo absurdo es adaptarse a una sociedad de sinsentidos, de miseria y opulencia.

Nadie escuchará un grito mío, ni un lamento…, todo en silencio, con discreción, para no molestar los sueños serenos de los ciudadanos felices de este país limpio… y ordenado. Dormid, dormid, gentes bien cebadas y atónitas de mi Alemania, y también vosotros de Europa, gentes sensatas, ¡dormid serenos como muertos! Mi grito no puede despertaros… No se despiertan los habitantes de un cementerio.

Los únicos que sentirán crecer el odio y la rabia, lo sé, serán aquellos que sudan y revientan en la sala de máquinas de vuestro gran navío: los emigrantes turcos, españoles, italianos, griegos, árabes y las mujeres, todas las mujeres que han comprendido su condición de sometidas, humilladas y explotadas.

Comparte y difunte

Sin título

 

Actualització de la situació (post-judicis) del CSO La Chispa – Cat/Cast-

CRIDA A LA SOLIDARITAT

Des del CSO La Chispa i l’Assemblea de suport a aquest, fem una crida a la solidaritat amb la defensa d’aquest espai okupat ja fa 9 anys a Lleida.

Han estat molts mesos de procés judicial que han acabat amb la sentència de desallotjament. Ara estem a l’espera de que la sentència es faci ferma, però no ens esperarem de braços creuats; el CSO La Chispa segueix en funcionament i seguirà així fins que nosaltres vulguem.

En aquest espai polític volem que les idees de suport mutu i solidaritat siguin una realitat, i creiem en la seva força. Per això us demanem a totes aquelles persones que us sentiu afins a aquest espai que estigueu atentes a les properes convocatòries i que porteu a la pràctica la solidaritat com considereu.

Salut, okupació i resistència!

CSO La Chispa (Lleida), 18 d’abril de 2017.

LLAMADA A LA SOLIDARIDAD

Desde el CSO La Chispa y la Asamblea de apoyo a éste, hacemos un llamamiento a la solidaridad con la defensa de este espacio okupado hace 9 años en Lleida.

Han sido muchos meses de proceso judicial que han acabado con la sentencia de desalojo. Ahora estamos a la espera de que la sentencia se haga firme, pero no nos vamos a esperar de brazos cruzados; el CSO La Chispa sigue en funcionamiento y seguirá así hasta que nosotros queramos.

En este espacio político queremos que las ideas de apoyo mutuo y solidaridad sean una realidad, y creemos en su fuerza. Por eso os pedimos a todas aquellas personas que se sienta afines a este espacio que esté atentos a las próximas convocatorias y que lleve a la práctica la solidaridad como considere.

Salud, okupación y resistencia!

CSO La Chispa (Lleida), 18 de abril de 2017.

concert punk el divendres 21 d’abril

El proper 21 d’abril ens visitaran: PARIANOIX, VIKTIMAS DE LA SUCIEDAD I ANSIOLITIKOS. Aquest concert està dins la gira de PARIANOIX per presentar el seu nou CD “ruido paria”, tot el suport. El bo d’ajut serà: 5e amb el cd.

La barra d’aquest concert serà solidaria amb Lambert, company implicat a la lluita contra els feminicidis denunciat per danys durant una protesta l’any 2015 a BCN.

LLEIDA CSO LA CHISPA 21-4-17