20S docu+sopador proFigafest 21S koncert la chispa resisteix!

Aquest dimecres documental “TOMAR LA ESCENA” a les 19:30 + sopador. Els beneficis seran pel FIGAFEST, festival feminista de música i espectacles al carrer, gratis i autogestionat. Veniu!

&

EL PROPER DIJOUS 21S.
KOOOONCEEEERT
NO MARXEM, SEGUEIX EL MAMBO!

Brutal Vomit – Grencore Italia
TATE – Grunge Ponent
Viktimas de la suciedad – punkhardcore ponent

Anuncis

Resolució dels recursos contra les condemnes i el desallotjament

Han resolt els recursos contra el desallotjament de la Chispa i per l’absolució dels encausats. L’audiencia provincial ha acceptat el desallotjament del CSO La Chispa i han rebaixat la condemna als quatre denunciats pel delicte d’usurpació, condemnant-los a 46 dies de pena havent de pagar 230€ per cap, encomptes 450€.

La burrocracia legal començarà els passos per aplicar la sentencia, us mantindrem informats de com avança la “fase executoria” (condemna als encausats, possible data de desallotjament…).

Altre cop la justícia, com es normal, ha volgut defensar el dret de la propietat privada per davant d’aquells espais que volen crear un pensament crític i un accionar anticapitalista. La Chispa ha representat i representa un espai de confluència política, hereva d’altres espais okupats i moviments de la ciutat, i ha sigut un punt d’expansió de les idees i pràctiques anticapitalistes i anarquistes, propiciant altres espais a la ciutat, així com un creixement polític col·lectiu. Per això creiem necessari donar una resposta a l’alçada del que ha significat la Chispa a la ciutat i de la gent que hi hem i hi han passat durant aquests quasi 10 anys d’okupació.

Si ens agafen per sorpresa:
CONVOQUEM UNA CONCENTRACIÓ
EL DIA DEL DESALLOTJAMENT A LES 19h

LA LLEI PELS RICS, LA SOLIDARITAT PELS REBELS vol. 3

LA LLEI PELS RICS, LA SOLIDARITAT PELS REBELS volum 3

Hi ha persones que es guanyen la vida comprant i venen accions: són participacions intangibles que trobem escrites en un ordinador, en què la compra i venda provoca beneficis milionaris.
Un també es pot guanyar la vida comprant i venent diners: són préstecs reals, en què els interessos, l’impagament o la venda-compra de deutes provoca beneficis milionaris.
També n’hi ha que es guanyen la vida comprant i venen solars o immobles: són llocs físics concrets, molts d’ells abandonats, en què la compra i venda provoca beneficis milionaris.
Bastants es guanyen la vida comprant i venen temps dels seus treballadors: són persones físiques que a canvi del seu temps obtenen sous injustos i les empreses venen aquest temps aconseguint beneficis milionaris.

Són formes legals de guanyar diners que aquest sistema polític permet a uns pocs privilegiats. Per sort, gairebé tothom accepta que aquest sistema polític és injust. Qui més qui menys és víctima, té al voltant o coneix experiències terrorífiques del que el poder pot arribar a fer. Doncs si totes tenim tan clar que aquests privilegis provoquen misèria i desesperació, per què esperar?

Cada cop hi ha més persones que okupen els seus habitatges i subministraments bàsics per viure, una resposta de milers de persones enfront de les pèssimes condicions de vida. Com diu el diari el SEGRE “L’Okupació va a l’alça” i afirma que es tracta d’una problemàtica social. Gairebé tothom diu que la pobresa és un problema social, i l’atur, i la precarietat laboral i les hipoteques… Però quan parles del “problema social” amb persones professionals o amb responsabilitats s’acaben justificant que en el fons es tracta de decisions polítiques. Llavors ens preguntem que si un problema social és provocat per decisions polítiques, no és aleshores un problema polític? I si és un problema polític per què s’aborda com si fos un problema social? Per què des dels mitjans de comunicació i des de l’administració sempre es refereixen a un problema social i no polític?

Gairebé totes les okupacions són a bancs, immobiliàries, grans fortunes o a l’Estat. Aquestes propietats estan abandonades físicament, però tenen un valor financer. La gran majoria de les persones que decideixen okupar aquests immobles ho fan conscients a qui estan okupant, i a pesar dels entrebancs i les pors que aquesta via comporta, saben que no estan fent mal a ningú. Perquè estan okupant a persones privilegiades que mai s’acabaran tots els diners que tenen, i que a més els han fet amb la misèria aliena. Ara volen fer distincions entre okupes anarquistes i ocupes de puntada, no volen entendre que el mitjà és el mateix. Un mitjà polític d’acció directa, suport mutu i solidaritat. Per fer les nostres vides més sostenibles i expropiar als més adinerats. L’okupació com a pràctica és, ha estat i continuarà sent legítima.

També volem afegir que en el cas d’una propietat d’un particular que tingui un immoble en situació d’abandó, encara que no tingui intenció d’enriquir-se amb aquesta propietat, és responsable de donar-li un ús. Ja que s’entén que els habitatges amb més o menys bon estat tenen com a finalitat ser habitats i això contribuiria al fet que l’habitatge deixés de ser un negoci.

No som gent estranya, som persones com tu, oprimides per aquestes condicions de vida i que estem cansades de viure de la pena, la caritat o l’explotació i decidim plantar cara i expropiar habitatges. Ens autoorganitzem amb col·lectius, associacions, grups d’afinitat o en família per okupar les propietats als grans adinerats.

Per ara només hem parlat de l’okupació/expropiació d’immobles. També podríem parlar de l’okupació/expropiació d’accions de borsa, de diners i de temps, les formes legals d’opressió a les que al principi ens hem referit. Accions que la legalitat consideraria delictes. Perquè no oblidis que okupar és un delicte lleu, però és un delicte, i els que okupem som uns delinqüents. Però recorda que l’esclavitud, l’holocaust i la segregació van ser legals, la llei mai ha estat un referent ètic.

Gent amb casa, cases amb gent! El CSO la Chispa resisteix!

DIMCERES 24m sOpadOr + projecciÓ

Yo, Ulrike, Grito

Director: Karlos Aurrekoetxea. Guión: Dario Fo y Franca Rame. España 2015

Yo, Ulrike, grito es un cortometraje de 29 minutos que cuenta la situación que vivió Ulrike Meinhof durante su encierro en una cárcel modelo de Alemania acusada de pertenencia al grupo terrorista “Fracción del ejército rojo (RAF)” donde, según Amnistía Internacional, sufrió un nuevo tipo de tortura basada en el total aislamiento sensorial, denominada por esta ONG “tortura blanca”.

Finalmente, Ulrike Meinhof fue encontrada muerta en su celda tras más de 200 días en aislamiento, y aún hoy existen muchas dudas de si fue un suicidio o una muerte inducida. Ulrike toma vida a través de la actuación de 18 actrices. El texto de Dario Fo y Franca Rame disecciona una sociedad, la de los años 70, que aunque haya cambiado en las formas sigue siendo igual de artificial y opresiva. Las palabras de la protagonista van calando en nuestro cerebro, provocando empatía. ¿El aislamiento produce locura? O ¿Es una locura producir aislamiento? Quizá lo absurdo es adaptarse a una sociedad de sinsentidos, de miseria y opulencia.

Nadie escuchará un grito mío, ni un lamento…, todo en silencio, con discreción, para no molestar los sueños serenos de los ciudadanos felices de este país limpio… y ordenado. Dormid, dormid, gentes bien cebadas y atónitas de mi Alemania, y también vosotros de Europa, gentes sensatas, ¡dormid serenos como muertos! Mi grito no puede despertaros… No se despiertan los habitantes de un cementerio.

Los únicos que sentirán crecer el odio y la rabia, lo sé, serán aquellos que sudan y revientan en la sala de máquinas de vuestro gran navío: los emigrantes turcos, españoles, italianos, griegos, árabes y las mujeres, todas las mujeres que han comprendido su condición de sometidas, humilladas y explotadas.

Comparte y difunte

Sin título

 

Actualització de la situació (post-judicis) del CSO La Chispa – Cat/Cast-

CRIDA A LA SOLIDARITAT

Des del CSO La Chispa i l’Assemblea de suport a aquest, fem una crida a la solidaritat amb la defensa d’aquest espai okupat ja fa 9 anys a Lleida.

Han estat molts mesos de procés judicial que han acabat amb la sentència de desallotjament. Ara estem a l’espera de que la sentència es faci ferma, però no ens esperarem de braços creuats; el CSO La Chispa segueix en funcionament i seguirà així fins que nosaltres vulguem.

En aquest espai polític volem que les idees de suport mutu i solidaritat siguin una realitat, i creiem en la seva força. Per això us demanem a totes aquelles persones que us sentiu afins a aquest espai que estigueu atentes a les properes convocatòries i que porteu a la pràctica la solidaritat com considereu.

Salut, okupació i resistència!

CSO La Chispa (Lleida), 18 d’abril de 2017.

LLAMADA A LA SOLIDARIDAD

Desde el CSO La Chispa y la Asamblea de apoyo a éste, hacemos un llamamiento a la solidaridad con la defensa de este espacio okupado hace 9 años en Lleida.

Han sido muchos meses de proceso judicial que han acabado con la sentencia de desalojo. Ahora estamos a la espera de que la sentencia se haga firme, pero no nos vamos a esperar de brazos cruzados; el CSO La Chispa sigue en funcionamiento y seguirá así hasta que nosotros queramos.

En este espacio político queremos que las ideas de apoyo mutuo y solidaridad sean una realidad, y creemos en su fuerza. Por eso os pedimos a todas aquellas personas que se sienta afines a este espacio que esté atentos a las próximas convocatorias y que lleve a la práctica la solidaridad como considere.

Salud, okupación y resistencia!

CSO La Chispa (Lleida), 18 de abril de 2017.

concert punk el divendres 21 d’abril

El proper 21 d’abril ens visitaran: PARIANOIX, VIKTIMAS DE LA SUCIEDAD I ANSIOLITIKOS. Aquest concert està dins la gira de PARIANOIX per presentar el seu nou CD “ruido paria”, tot el suport. El bo d’ajut serà: 5e amb el cd.

La barra d’aquest concert serà solidaria amb Lambert, company implicat a la lluita contra els feminicidis denunciat per danys durant una protesta l’any 2015 a BCN.

LLEIDA CSO LA CHISPA 21-4-17

Sentència del 2n judici contra el CSO La Chispa -Cat/Cast-

LA LLEI PELS RICS // LA SOLIDARITAT PELS REBELS vol. II

O com continuar fent de la justícia una farsa…

El dia 7 de març es va celebrar el segon judici – farsa contra dues de les quatre persones acusades de la usurpació del CSO La Chispa de Lleida. Un altre cop, amb una àmplia presència policial, va tenir lloc una concentració – casserolada a la plaça Sant Joan seguida d’una petita manifestació que va encerclar els jutjats; així doncs, una trentena de persones van voler mostrar, un altre cop, el seu rebuig a l’especulació urbanística que destrossa l’horta de Lleida i la seva solidaritat cap a les persones encausades per ser properes a un moviment polític.

El passat dimarts 14 de març de 2017 va sortir la sentència que, curiosament, és exactament igual a la dictada en l’anterior judici i condemna a les dues persones jutjades en aquesta ocasió, a 3 mesos de pena – multa a raó de 5 euros al dia. La sentència també dicta el desallotjament de totes les persones que estiguin a La Chispa. La condemna, a més, pretén que s’indemnitzi a l’empresa especulativa <UA S.L.> pels desperfectes a la façana.

I perquè diem que va ser una farsa aquest judici? Doncs perquè ja estava tot decidit des d’abans que comencés. En aquesta segona edició les advocades de la defensa van treure els draps bruts de l’acusació i van mostrar com l’empresa <Construccions Batlle i Cervera> que va efectuar el peritatge de les suposades “destrosses” a la façana de La Chispa pertany al “holding” Grup Cervera – Carràs que resulta ser el mateix al qual pertany l’empresa <UA S.L.> propietària de La Chispa… Quina casualitat no? Quin suculent negoci, si tot queda a casa… I si a sobre, com ja va quedar palès al primer judici, li sumem qua la xifra que van estipular al seu informe no respon a cap estudi «in situ» de les dimensions, els materials etc. de la façana de La Chispa, sinó que tot l’estudi dut a terme pel pèrit, es redueix al temps que dura el trajecte amb cotxe per la N-240 a l’alçada de La Chispa. Vergonyós…

En aquesta ocasió, les advocades de la defensa van apuntar que aquesta causa hauria d’haver anat per la via civil, ja que és un conflicte per la propietat d’un bé immoble, i que en aquests casos la via penal s’ha d’utilitzar com a últim recurs; que aquest procés hauria d’haver estat declarat il·legal ja que en tot procés penal la persona denunciant ha de ser-hi present, en aquest cas Antonio Cervera Garcia (propietari de UA S.L.), i no el gerent, que actualment ja no ho és, com va passar als dos judicis. Que durant aquests 9 anys d’okupació l’acusació no havia demanat el desallotjament cautelar, fet que denota el poc interès per la finca i per viure en ella…

També acusem als Mossos d’Esquadra de mentiders ja que van inventar-se que van identificar a les dues persones encausades mentre anaven en cotxe, quan cap d’elles tenia carnet de conduir; de dir que les persones acusades van manifestar que vivien a La Chispa quan això no era veritat, de fer judicis de valor dient que les persones identificades feien cara d’acabades de llevar i que havien pernoctat a la casa quan no en tenien ni idea perquè no havien fet un seguiment.

Per tot això acusem a la jutgessa Judith Arbonés Fadulla de conxorxar-se, descaradament, amb la fiscal i l’advocada de l’acusació: ja que no va voler recollir l’escrit de la defensa, no va tenir en compte totes les apreciacions i irregularitats que van dir les advocades defensores. Per seguir demanant una indemnització pels danys a la façana quan està demostrat que l’informe del pèrit és totalment nul i imparcial. Per dur a terme un judici polític contra l’okupació i condemnar a les persones encausades, no per la usurpació d’un immoble, sinó per ser properes a un moviment.

I és que després de veure com tots els polítics fan i desfan al seu aire, quan les forces de seguretat de l’Estat assassinen i torturen impunement, quan se’ls acusa passen de puntetes pel banc dels acusats i un cop condemnats les penes que se’ls imputen són irrisòries en comparació amb el seu delicte, i encara tenen la indecència de defensar l’Estat de Dret i la democràcia, però si tot està podrit! I vosaltres sou els primers. Tot això ho teníem clar, i després d’aquests dos judicis, no ens queden dubtes, la justícia és una farsa, un teatrí de marionetes, un espectacle sense sentiment, un joc en el que nosaltres sempre sortirem perdent. Ja sabem qui mou els fils, qui s’inventa els guions i qui dicta les regles, però malgrat tot, mai ens donarem per vençudes. Seguirem okupant cases abandonades per deixar de col·laborar amb la lògica mercantilista de la propietat privada, per lluitar contra l’especulació, per tenir espais on confabular, riure i plorar, per accedir a un habitatge digne i per construir una altre manera de viure. Seguirem sent rebels, indomables, apassionades, infatigables en la nostra lluita per un món nou i per la llibertat.

Per ells només hi ha un guió, unes regles, i es creuen que sempre serà així… Però a nosaltres mai ens han agradat les acotacions ni les regles i ja fa temps que vam tallar els fils de les nostres marionetes…

LA LEY PARA LOS ricos // LA SOLIDARIDAD PARA LOS REBELDES vol.II

O como continuar haciendo de la justicia una farsa…

El día 7 de marzo se celebró el segundo juicio – farsa contra dos de las cuatro personas acusadas de la usurpación del CSO La Chispa de Lleida. De nuevo, con una amplia presencia policial, tuvo lugar una concentración – cacerolada en la plaza San Juan seguida de una pequeña manifestación que rodeó los juzgados; así pues, una treintena de personas quisieron mostrar, de nuevo, su rechazo a la especulación urbanística que destroza la huerta de Lleida y su solidaridad hacia las personas encausadas por ser cercanas a un movimiento político.

El pasado martes 14 de marzo de 2017 salió la sentencia que, curiosamente, es exactamente igual a la dictada en el anterior juicio y condena a las dos personas juzgadas en esta ocasión, a 3 meses de pena – multa a razón de 5 euros al día. La sentencia también dicta el desalojo de todas las personas que estén en La Chispa. La condena, además, pretende que se indemnice a la empresa especulativa (UA S.L.) por los desperfectos en la fachada.

Y porque decimos que fue una farsa este juicio? Pues porque ya estaba todo decidido desde antes de que empezara. En esta segunda edición las abogadas de la defensa sacaron los trapos sucios de la acusación y mostraron cómo la empresa <Construcciones Batlle y Cervera> que efectuó el peritaje de las supuestas “destrozos” en la fachada de La Chispa pertenece al “holding” Grupo Cervera – Carras que resulta ser el mismo al que pertenece la empresa <UA SL> propietaria de la Chispa … Qué casualidad no? Qué suculento negocio, si todo queda en casa … Y si encima, como ya quedó patente en el primer juicio, le sumamos qua la cifra que estipularon en su informe no responde a ningún estudio “in situ” de las dimensiones, los materiales etc. de la fachada de La Chispa, sino que todo el estudio llevado a cabo por el perito, se reduce al tiempo que dura el trayecto en coche por la N-240 a la altura de La Chispa. Vergonzoso …

En esta ocasión, las abogadas de la defensa apuntaron que esta causa debería haber ido por la vía civil, ya que es un conflicto por la propiedad de un bien inmueble, y que en estos casos la vía penal debe utilizar como último recurso; que este proceso debería haber sido declarado ilegal ya que en todo proceso penal la persona denunciante estar presente, en este caso Antonio Cervera Garcia (propietario de UA SL), y no el gerente, que actualmente ya no lo es, como ocurrió en los dos juicios. Que durante estos 9 años de okupación la acusación no había pedido el desalojo cautelar, lo que denota el poco interés por la finca y para vivir en ella …

También acusamos a los Mossos de mentirosos ya que inventarse que identificaron a las dos personas encausadas mientras iban en coche, cuando ninguna de ellas tenía carné de conducir; de decir que las personas acusadas manifestaron que vivían en La Chispa cuando esto no era verdad, de hacer juicios de valor diciendo que las personas identificadas tenían cara de terminadas de levantar y que habían pernoctado en la casa cuando no tenían ni idea porque no habían hecho un seguimiento.

Por todo ello acusamos a la juez Judith Arbonés Fadulla de cabildeo a, descaradamente, con la fiscal y la abogada de la acusación: ya que no quiso recoger el escrito de la defensa, no tuvo en cuenta todas las apreciaciones e irregularidades que dijeron las abogadas defensoras. Para seguir pidiendo una indemnización por los daños en la fachada cuando está demostrado que el informe del perito es totalmente nulo e imparcial. Para llevar a cabo un juicio político contra la okupación y condenar a las personas encausadas, no por la usurpación de un inmueble, sino por ser cercanas a un movimiento.

Y es que después de ver como todos los políticos hacen y deshacen a su aire, cuando las fuerzas de seguridad del Estado asesinan y torturan impunemente, cuando se les acusa pasan de puntillas por el banquillo y una vez condenados las penas que les imputan son irrisorias en comparación con su delito, y aún tienen la indecencia de defender el Estado de Derecho y la democracia, pero si todo está podrido! Y ustedes son los primeros. Todo esto lo teníamos claro, y después de estos dos juicios, no nos quedan dudas, la justicia es una farsa, un teatrillo de marionetas, un espectáculo sin sentimiento, un juego en el que nosotros siempre saldremos perdiendo. Ya sabemos quien mueve los hilos, quien se inventa los guiones y quien dicta las reglas, pero a pesar de todo, nunca nos daremos por vencidas. Seguiremos okupando casas abandonadas para dejar de colaborar con la lógica mercantilista de la propiedad privada, para luchar contra la especulación, para tener espacios donde confabular, reír y llorar, para acceder a una vivienda digna y para construir otra manera de vivir . Seguiremos siendo rebeldes, indomables, apasionadas, infatigables en nuestra lucha por un mundo nuevo y por la libertad.

Para ellos sólo hay un guión, unas reglas, y se creen que siempre será así … Pero a nosotros nunca nos han gustado las acotaciones ni las reglas y ya hace tiempo que cortamos los hilos de nuestras marionetas.