LA LLEI PELS RICS, LA SOLIDARITAT PELS REBELS volum 3

Hi ha persones que es guanyen la vida comprant i venen accions: són participacions intangibles que trobem escrites en un ordinador, en què la compra i venda provoca beneficis milionaris.
Un també es pot guanyar la vida comprant i venent diners: són préstecs reals, en què els interessos, l’impagament o la venda-compra de deutes provoca beneficis milionaris.
També n’hi ha que es guanyen la vida comprant i venen solars o immobles: són llocs físics concrets, molts d’ells abandonats, en què la compra i venda provoca beneficis milionaris.
Bastants es guanyen la vida comprant i venen temps dels seus treballadors: són persones físiques que a canvi del seu temps obtenen sous injustos i les empreses venen aquest temps aconseguint beneficis milionaris.

Són formes legals de guanyar diners que aquest sistema polític permet a uns pocs privilegiats. Per sort, gairebé tothom accepta que aquest sistema polític és injust. Qui més qui menys és víctima, té al voltant o coneix experiències terrorífiques del que el poder pot arribar a fer. Doncs si totes tenim tan clar que aquests privilegis provoquen misèria i desesperació, per què esperar?

Cada cop hi ha més persones que okupen els seus habitatges i subministraments bàsics per viure, una resposta de milers de persones enfront de les pèssimes condicions de vida. Com diu el diari el SEGRE “L’Okupació va a l’alça” i afirma que es tracta d’una problemàtica social. Gairebé tothom diu que la pobresa és un problema social, i l’atur, i la precarietat laboral i les hipoteques… Però quan parles del “problema social” amb persones professionals o amb responsabilitats s’acaben justificant que en el fons es tracta de decisions polítiques. Llavors ens preguntem que si un problema social és provocat per decisions polítiques, no és aleshores un problema polític? I si és un problema polític per què s’aborda com si fos un problema social? Per què des dels mitjans de comunicació i des de l’administració sempre es refereixen a un problema social i no polític?

Gairebé totes les okupacions són a bancs, immobiliàries, grans fortunes o a l’Estat. Aquestes propietats estan abandonades físicament, però tenen un valor financer. La gran majoria de les persones que decideixen okupar aquests immobles ho fan conscients a qui estan okupant, i a pesar dels entrebancs i les pors que aquesta via comporta, saben que no estan fent mal a ningú. Perquè estan okupant a persones privilegiades que mai s’acabaran tots els diners que tenen, i que a més els han fet amb la misèria aliena. Ara volen fer distincions entre okupes anarquistes i ocupes de puntada, no volen entendre que el mitjà és el mateix. Un mitjà polític d’acció directa, suport mutu i solidaritat. Per fer les nostres vides més sostenibles i expropiar als més adinerats. L’okupació com a pràctica és, ha estat i continuarà sent legítima.

També volem afegir que en el cas d’una propietat d’un particular que tingui un immoble en situació d’abandó, encara que no tingui intenció d’enriquir-se amb aquesta propietat, és responsable de donar-li un ús. Ja que s’entén que els habitatges amb més o menys bon estat tenen com a finalitat ser habitats i això contribuiria al fet que l’habitatge deixés de ser un negoci.

No som gent estranya, som persones com tu, oprimides per aquestes condicions de vida i que estem cansades de viure de la pena, la caritat o l’explotació i decidim plantar cara i expropiar habitatges. Ens autoorganitzem amb col·lectius, associacions, grups d’afinitat o en família per okupar les propietats als grans adinerats.

Per ara només hem parlat de l’okupació/expropiació d’immobles. També podríem parlar de l’okupació/expropiació d’accions de borsa, de diners i de temps, les formes legals d’opressió a les que al principi ens hem referit. Accions que la legalitat consideraria delictes. Perquè no oblidis que okupar és un delicte lleu, però és un delicte, i els que okupem som uns delinqüents. Però recorda que l’esclavitud, l’holocaust i la segregació van ser legals, la llei mai ha estat un referent ètic.

Gent amb casa, cases amb gent! El CSO la Chispa resisteix!

Anuncis